El Fendri

Es juga amb un ferro (fenfri) pla de quatre o con cm.Una manera de jugar es “al rogle”. Es fa en terra un rogle, els jugadors hi posen monedes, des del cercle tiren els fendris a una ratlla que hi ha a dos-tres metres. Segons l’ordre de major a menor aproximació a la ratlla, llançaran els fendris cap al rogle. El joc consisteix en traure les monedes a colp de fendri. Cada moneda serà per al jgador que la traga.

 Reglament del fendri :

1-Després de cada jugada, el fendri pot estar dins o fora del cercle.

2-Els jugadors que en tenen el fendri dins, poden llançar des de qualsevol loc del cercle. Els qui tenen el fendri fora, només  la poden llançar des d’on siga el fendri.

3- Els jugadors que la tenen dins, poden tirar el fendri a matar als de fora i a l’inrevés. Si maten un fendri, l’amo queda eliminat.

4- Cada jugador tira una volta  per passada. Però qui trau moneda o mata algú, tira una altra volta seguida.

5- Si queden  eliminats tots menys  un, aquest agafa les monedes que queden, sense haver de traure-les amb el fendri.

El mocadoret

Dos xiquets/tes fan peus i formen sengles equips, d’igual nombre de jugadors. S’assigna un número a cada parella de contraris. Els equips queden enfrontats, després de col.locar-se darrere les ratlles del rectangle que serveix de camp de joc.

Un altre xiquet/a és al mig del camp, aguantant u mocador, Diu un número. Els interessats corrent cap al mocador. Un d’ells l’agafa i torna al seu camp, acaçat pel contrari. Si hi entra sense haver estat tocat, l’altre queda eliminat. Si no ho aconsegueix és ell qui paga, així fins eliminar l’equip complet.

El Sambori

En el sol se dibuixen quadros i es numeren.

El primer jugador tira una pedra per a que caiga en uno dels numeros. Llavors ha d’anar fins l’ultim numero i ha de tornar a la pota coixa. En el numero que te la pedra no pot chafar el quadro. Al tornar, sense deixar d’estar a la pota coixa, s’ajoca i arreplega la pedra.

Quan hi ha dos numeros junts (paralels) posa un peu en cada quadro.

També, al final es pot donar mija volta en l’aire.

Si la pedra ix del quadro corresponent o es bota incorrectament, la tanda pasa al següent. Se continuarà en l’ultim  numero que no va fer correctament.

La "corda"

Es juga amb una corda. Dos jugadors l'agarren, un per cada extrem, per donar voltes a la corda. Els altres es col·loquen en fila per anar passant a saltar sense perdre torn, una vegada que comença a saltar el primer. Si un no salta quan li toca, o ensopega amb la corda, es per al joc i aquesta passa a "lligar-la-hi", o el que és el mateix, a "donar a la corda". Mentre que un salta, els altres canten una cançó i segons com sigui aquesta, es dóna a la corda a un ritme diferent. En el joc de la corda existeixen moltes variants, gairebé sempre acompanyada d'una cançó determinada.
http://www.youtube.com/watch?v=-LUcZpYkTB0

La "trompa"

Per poder jugar a la "trompa" és necessari un cordo gruixut, desfilat d'una banda i per l'altre costat un nuc amb una moneda (normalment de 5 duros).
Per poder jugar a la "trompa" és necessari un cordo gruixut, desfilat d'una banda i per l'altre costat un nuc amb una moneda (normalment de 5 duros).
Per poder tirar-la cal agafar per la part desfilat perquè no rellisqui, embolicar "la trompa" des del bec fins al cap damunt. Una vegada realitzat això, cal intentar ballar-la, que es fa agarrant el bec amb el polze, i per la part més grossa amb els dits índex i mitjà. Una vegada això, s'arrenca d'una tirada el cordill, donant-li velocitat de gir.
http://www.youtube.com/watch?v=i07pfEYSlIc

Els jocs i esports tradicionals i populars en Comunitat Valenciana presenten una gran tradició a
al llarg dels anys com a part de la seva cultura. No obstant aquesta regió es troba lluny de la
conservació i pràctica de jocs i esports populars de comunitats com el País Basc o Navarra,
amb un gran auge, o Aragó amb un nivell alt.
Les noves tecnologies o les grans edificacions en les ciutats i pobles, entre altres factors, han
fet que caiguin en desús moltes de les tradicions que es mantenien vives en destinacions
castellanomanxegues.
És el nostre deure intentar recuperar i mantenir aquestes tradicions, fer que tornin a brollar, començant
per investigar i recopilar jocs i esports de la gent gran, els que més ens poden ajudar en aquesta
tasca, perquè han viscut aquestes experiències. De fet els jocs eren fabricats per ells mateixos.
Podrem guiar-nos a més de llibres dedicats als jocs populars, i de la xarxa d'internet.